La pluèja tomba fina
Sul fièiral pel camin,
Mas la set es canina...
Cal pagarà lo vin ?
Dins una reiraubèrga
Demandam un pinton,
Salsissa de la pèrga...
De pan del tirador.
La canal totjorn raja :
Podèm pas mai sortir.
Aquel pè que me cacha...
Demorarem aicí.
Botelha sus botelha
Per acabar l'argent.
Lo vin pur desrevelha.
Perqué siás pas content ?
Deman serà pas fièira,
De trabalh n'aurem pro.
Fins a l'ora darrièira :
Cent àvols per un bon.
La pluèja tomba fina
Sul fièiral pel camin.
Paga-te la cosina,
Te pagarai lo vin...
Es sus la talvera qu'es la libertat
La mòrt que t'espèra garda la vertat.
Cal sègre l'orièira, lo cròs del valat,
Grana la misèria quand florís lo blat.
Es sus la talvera qu'es la libertat...
Per passar l'encisa te revires pas :
D'autan o de bisa pren lovent sul nas,
Una pèira lisa, l'avenc es al ras.
Ont la sèrp anisa, se fondrà lo glaç.
Per passar l'encisa te revires pas.
Estelas sens luna ne veirem la fin :
Ne perdrem pas una, cercam lo camin.
Lo ser tot s'engruna del ser al matin
La bèstia feruna pudís lo canin...
Estelas sens luna ne veirem la fin.
Fraire contra fraire tiram lo cotèl :
Enfant de ta maire que val la tiá pèl ?
La miá val pas gaire : un espet de fèl.
Quin aucèl becaire nos picarà l'uèlh ?
Fraire contra fraire tiram lo cotèl.
Es sus la talvera qu'es la libertat.
D'orièira en orièira pòrta la vertat.
La vida t'espèra de cròs en valat :
Bolís la misèria quand grana lo blat.
Es sus la talvera qu'es la libertat...
Sant Laurenç d'Òlt, estiu de 1968.
Renègui lo que m'oblidi.
Cada jorn passa la vida,
L'escaut vira sus la fin
A la forca del camin
Ont la crotz es espelida.
Segrai pas mai la caplòra.
Pauc de temps que me demòra.
Per carrièira lòc per lòc,
La carn viva flòc per flòc,
Un pòble crida defòra.
Arpategi quand me nègui,
Sabi pas perqué renègui.
Òsses e pèl dins lo rèc
Quand l'aucèl pica del bèc :
Coneissi pas lo que prègui.
Clarmont d'Auvernha, estiu de 1970.
Que nos demòra de perdre
Acuolats contra lo ròc ?
Se demòra res a perdre
Jogarem lo darrièr jòc :
Darrièr sang per cada vena,
Cada vida la siá mòrt,
Cada dolor la siá pena,
Lo pus flac contra lo fòrt...
Son bonas totas las armas,
Val lo cuol coma lo col.
Se morisson pas las armas
Ne portarem pas lo dòl.
Avèm pas res mai a perdre.
Quantes sèm per cridar : « Òc » ?...
Se demòra res a perdre
Jogarem lo darrièr jòc.
L'Arbatach, Argeria, prima de 1970.
Me demandi çò que soi. Degun me pren pas pus per un òme. Entre l'ase e la vaca me cal sarrar de palha, la nuèch, per me dormir.
Las gents que me parlan, jamai las comprendrai coma cal. Si, pr'aquò, quand me comandan lo trabalh, e las insolentariás las compreni.
Pas besonh de prison per ieu. Se sortissi per carrièira, los enfants pichons me persègon a còps de pèira. Tant que pòdon se sarran de ieu per m'escopir dessús. [...]
Perqué davalèri a Clarmont ? Es a París que voliái anar. Mas n'aviái un sadol de me téner drech sul tren. Dempuèi Besièrs contra lo carrèu. Los rens me petavan. E seriá lèu mièjanuèch.
Clarmont-Ferrand, Clarmont d'Auvèrnha. Aquí o endacòm mai. Èri pro luènh ça que la del meu ostal. Degun me cercariá pas aquí.
Donc sortiguèri de la gara. Pas de paquet ni de farda. Res que ieu e qualque sòu. [...]
Òc, soi Catòia. Catòia l'Enfarinat.
Jamais soi pas estat coma los autres. Jamai. Perque soi Catòia. E tanben perque soi Enfarinat.
A Sant Genièis degun sap pas que soi Catòia. Degun sap pas que soi Enfarinat. Mas ieu o sabi. Ieu, Amanç, Baptista, Blasi Codomièr.
Codomièr soi a Sant Genièis. Encara mai Amanç. E m'agrada d'èsser Amanç : sant Amanç, primièr avesque de Rodés. [...]
Ai paur ! Darrièr la ròda de fèrre d'un vagon me soi aplatussat. Una bronzor se sarra sus l'autonbanh. Diriàtz las aigas d'una granda mar. Tot còp un flac, un sarrabastal. Las bastendas de la gara fumassejan, destrantalhadas. Ai paur.
Los Alemands son partits dempuèi un brieu. Nos an daissat aquí, en plena gara, al mièg dels vagons escarmentrats. E sèm demorats aquí, totes estirats, sens gausar bolegar.
Slava !... Slava !... Los Russes presonièrs cridan de l'autra part : « Slava !... » Me lèvi... Tot lo monde se lèva, galaupam amont cap al camin. [...]